Arribada a l'illa N

Un dia a la classe de 5A se'ns va ocórrer anar a París. El dia decidit vam entrar a l’avió, i un cop dins ens vam assabentar que els pilots eren... EXTRATERRESTRES!  Els “pilots”, per megafonia, ens van dir que ens dirigíem cap a un planeta anomenat BULU-BULU. Quan vam arribar a allà vam veure molts extraterrestres. Després d’un parell de minuts va baixar el rei i tots vam pensar: “en quin embolic ens hem posat!”. El rei, amb el seu llenguatge, ens va dir: -“BULU-MANGO-BULU-MANROFTEN”-  que vol dir: “D’on veniu?”. Nosaltres  vam dir:

-“Majestat, venim de Sabadell”. Com que no va entendre res, ens va fer fora ja que es pensava que érem forasters. No sabíem on ens portaven, i tots ens estàvem esverant. Un deia: -“On anem?”, l’altre deia: -“Sóc massa jove per morir!”. I tots protestàvem. Ens van portar a una carretera on hi havia paracaigudes. En el seu idioma ens vam dir: -“BULU-MANAMORTUS!”, que vol dir: és l’hora de morir. Tots ens vam tirar i, per molta no, per moltíssima sort, vam caure en una illa en forma de N de l’arxipèlag Bongoh.  Ens esperava tot un món per descobrir...